Ressenya sobre l'exposició d'antoni fabré

La primera exposició que vam visitar tenia com a protagonista la trajectòria artística del pintor Antoni Fabrés, la qual durarà des del 31 de maig fins al 29 de setembre del 2019. Aquesta exposició es troba al MACBA, un museu que va obrir les seves portes el 28 de novembre del 1995, tot i que els seus antecedents es remunten al 1959. Tal com indica el seu nom, és el museu d'art contemporani de Barcelona, i es caracteritza per les seves col·leccions contemporànies, les quals permeten traçar un recorregut pels principals referents artístics de l'actualitat.

En aquesta exposició vam tenir una guia, amb la qual primer de tot vam parlar de temes tals com "Què es considera art", i també una mica d'informació bàsica sobre ell, molta de la qual coincidia amb la recerca prèvia que havíem fet. Per tant, algunes de les coses més fundamentals sobre ell ja les sabiem (com el seu estil, que era orientalista, i també una mica sobre la seva trajectòria). Aleshores, ella ens va anar guiant per la exposició, la qual tenia les obres repartides en dues sales i ordenades en 4 parets segons el lloc on havia estat visquent en el moment, ja que cada viatge que feia comportava uns canvis importants a la seva vida, ja fos de tècnica i/o d'ambient. Aquestes 4 divisions eren les següents:

1.-Barcelona-Roma-Barcelona. Dels inicis a la glòria. 1875-1894.

2.-París. Del virtuosisme al naturalisme. 1894-1902.

3.-Ciutat de Mèxic. El mestre Fabrés, un nou rumb per la seva pintura. 1902-1907.

4.-Roma. La maduresa del retrat, retorn i decadència. 1907-1938.

A continuació, si les resumim una mica, trobem que la número 1 tracta sobre com va guanyar una beca per anar a Roma, com la seva obra es va fer famosa i va guanyar premis, i com van nèixer les seves filles. És bàsicament una introducció als seus primers anys com a pintor. Al número 2, és quan marxa a París en busca de una vida millor i, allà, comença a canviar de temàtica, fins al punt de marxar cap a Ciutat de Mèxic (el número 3), on contribueix a la renovació pictòrica del país com a professor d'una universitat. El canvi de temàtica que hem mencionat abans és un canvi cap a un estil naturalista de denúncia social. Ja cap al període final, el número 4, trobem que és una etapa de decadència, on troba a faltar Catalunya però no pot tornar per motius econòmics. A més a més, té problemes amb la pensió que li pagaven, cosa que va afectar-li molt. Al final, va morir a Roma al 1938.

Si ens posem a analitzar les seves obres, trobem que algunes de les més destacades són les següents:

"Un ladrón"

El quadre que està més a la detra. "El estudiante"

Com podem observar, són estils diferents, que demostren la seva evolució a través del temps i dels llocs. Aquesta manera d'ordenar-los em sembla molt original i ordenada, fa que sigui més fàcil aprendre.

En conclusió (i en la meva opinió) va ser una visita sumament interesant i didàctica que ens va permetre conèixer una mica més sobre aquest autor abans oblidat i, ara, recordat.