Ressenya sortida 23/01/2020

Tal i com vaig indicar a la ressenya prèvia d'aquesta excursió, aquell dia vam anar-hi a Barcelona a visitar dues exposicions totalment oposades, doncs una girava al voltant del disseny i d'escultures i, l'altre, al voltant del món de l'òpera.

Primer de tot vam anar-hi a aquella exposició anomenada En caiguda lliure, comissionada per un noi molt jove, doncs d’aquesta manera promovien l’art entre els més joves. Allà, vam poder trobar una sèrie d’obres molt diferents les unes de les altres, sense cap ordre aparent. La característica que tenien en comú era el fet de ser crítiques respecte la velocitat amb la qual avança el món.

La sala tenia les obres molt ben repartides, a mi em va agradar, perquè el primer que veies era un petit laberint fet amb una cortina groga de plàstic. Ens van fer passar per trobar la sortida i, un cop ho vam fer, ens vam asseure per parlar al respecte. Sembla ser que la intenció amb aquest laberint era donar a la gent la oportunitat de ser pacient en un món on tot va ràpid i no hi ha temps per descansar; és a dir, ens deien que l’havíem de recòrrer però, en realitat, podíem haver aixecat les cantonades del plàstic i sortir. A més a més, al ser el plàstic transparent, podíem veure una mica el que hi havia al davant, cosa que ens recordava a que ja ni hi havia paciència ni temps per descobrir les coses. Per últim, el color del plàstic era d’un groc molt cridaner, semblant al dels signes que indiquen perill.

A continuació, vam observar unes altres obres, tals com un vídeo que es repetia constantment, una sèrie d’objectes, unes escultures, unes fotografies entre altres.

Aquestes fotografies van estar molt importants, doncs ens van parlar d’elles i del que representaven, ja que les dues il.lustraven més o menys el mateix: el ràpid procés transformatiu que patien les ciutats i els edificis en elles.

A la primera fotografia trobem un edifici plenament il·luminat que destaca a la foscor en la qual es troba, doncs és de nit. Amb aquesta fotografia, la intenció era demostrar com, tot i ser de nit (popularment l‘hora de dormir), no parem de treballar ni d’avançar, fent que la transformació sigui molt mes ràpida.

A la segona, en canvi, també trobem una ràpida transformació, però en aquest cas es veu a la llunyania, ja que primer trobem unes ruïnes d’una antiga civilització, després camp, i després la ciutat. És com si la ciutat s’apropés cada vegada més.

Un cop vam acabar amb aquesta exposició i el debat que comportava parlar la respecte, ens vam dirigir a la d‘òpera. Allà, el que vam veure va estar informació i l’attrezzo d’una sèrie d’obres molt importants ordenades cronològicament. Per tant, per cada òpera que veiem, hi havia textos escrits a les parets i objectes i disfresses que veure, les quals havien estat el vestuari en aquell moment. A més a més, ens van donar cascos per escoltar la música de cadascuna, la qual cosa va dinamitzar molt la visita, que de vegades es feia avorrida al rebre tanta informació de cop quan parlava el guia.

Sense dubte, va estar una sortida molt interessant, on vam poder comentar temes d’actualitat i, també, on vam fer una petita visita al passat de l’òpera.