Ressenya sobre l'exposició al born

El passat dimecres 9 d'octubre vam anar a visitar una exposició titulada Josep Renau: el combat per una nova cultura. Aquesta es trobava al Born CCM, el qual és un centre de cultura i memòria on trobem diferents exposicions relacionades amb la història del nostre país i/o de la nostra ciutat. La presentació, que va durar del 13 de juny al 13 d'octubre del 2019, tractava de la vida de l'artista, en Josep Renau, que va ser un cartellista molt famós (la seva biografia la podem trobar al meu blog a la pestanya d'Artistes).

Imatge de l'edifici.

Ara bé, què és el que vam trobar allà? Doncs una sèrie de sales on es trobaven repartides les seves obres. Vam poder observar que estaven ordenades cronògicament, per estil, i per temàtica. Aquest es l'ordre:

• La forja d'un artista (1907-1939): són tota una sèrie de recopilacions de fografies i obres seves on s'exposen els seus inicis artístics i la implicació amb el govern de la II República.

• L'exili mexicà (1939-1958): aleshores, en aquesta se'ns parla de la consolidació artística, el compromís polític i els problemes del seu exili a Mèxic, on va passar 20 anys i on va enfortir els seus ideals comunistes.

• "The american way of life" (1949-1976): aquesta és la seva obra més coneguda, doncs és una sèrie de fotomuntatges polítics que critiquen la societat de consum i la fascinació que causa, agafant com a model a la societat americana. També critica altres temes controversials tal com el racisme, i per tot això utilitza una gama cromàtica intensa i també distorsions òptiques.

• Els anys de teló d'acer i el final (1958-1982): tracta del seu exili a Berlín Oriental, els pros i contres d'un país comunista.

Exemple d'una de les seves obres.

Amb aquest ordre, no es una exposició que es diferenciï molt d'altres en quant a originalitat, però sí en quant a ordenació, perquè pots seguir el fil conductor de la història amb facilitat.

Parlant de les obres en general, eren molt variades, doncs utilitzava diferents tècniques i maneres de fer, ja fossin fotografies, fotomuntatges, dibuixos o tot alhora; però una cosa que tenen en comú és el fet de que totes volien transmetre un missatge i/o defendre una idea o ideal.

A mí personalment em van agradar molt les seves obres i el que transmetien, perquè tot i ser un artista no reconegut fins fa poc, el seu treball fa influir i ajudar a molta gent sense que es notés molt. A més, es notava que la seva feina requeria d'una dosis de valentia diària.

En conclusió, va ser una exposició molt interessant on vam poder aprendre més sobre un lluitador del qual fins ara no havíem sentit la seva veu. Sense dubte, un exemple de que molta gent com ell va lluitar per uns ideals que al final han portat a on som ara.