Treball previ sortida 10/01/2020

El divendres dia 10 els de 2n de batxillerat del Celestí Bellera tornem a agafar el tren per anar de nou a Barcelona, però aquest cop a visitar unes altres exposicions: «Monòleg, diàleg i concepte» i 'LA MOVIDA. Crónica de una agitación'.

Can Framis és un museu que al passat va estar una fàbrica tèxtil de finals del segle XVIII. Amb el temps va perdre activitat, i la seva funció es va renovar al 2009 com a Museu de Pintura Contemporània, l'últim projecte de la Fundació Vila Casas. En aquest, s'exposen aproximadament 300 obres, datades des de la dècada dels 60 fins l'actualitat.

Imatge de Can Framis extreta de Google

Parlant de les exposicions, la primera («Monòleg, diàleg i concepte»), és una exposició permanent on podem veure pintures d'un gran nombre d'artistes catalans contemporais, tals com Josep Guinovart o Amèlia Riera. Té la intenció de, mitjançant una recopilació de les obres, mostrar-nos la convivència de diferents autors o d'un mateix autor amb si mateix i els seus diferents moments creatius. Tot això ens mou a plantejar-nos com s’esdevé el diàleg entre les diferents disciplines i llenguatges creatius que hi ha a la actualitat.

Josep Guinovart

La segona exposició, anomenada 'LA MOVIDA. Crónica de una agitación', va estar feta a FotoColectania, una entitat sense ànim de lucre creada a Barcelona l'any 2002. El seu objectiu és difondre la fotografia i donar-la a conèixer en l'àmbit social, artístic i educatiu del país. Per fer-ho, utilitzen des d'exposicions fins a activitats i publicacions, tot amb la intenció de donar veu a artistes catalans i espanyols arreu del món.

Imatge d'una part de l'interior.

L'exposicó prèviament mencionada exposa unes fotografies que es caracteritzen pels canvis, per la transició espanyola després de dècades de dictadura, que va veure aparèixer una nova generació fascinada per la modernitat i les coses noves. Aquests fets influirien en alguns creadors, els quals van acabar estant cronistes de La Movida en algun moment de les seves vides. Els fotògrafs protagonistes són els següents: Alberto García-Alix, Ouka Leele, Pablo Pérez-Mínguez y Miguel Trillo.

A dalt podem observar una sèrie de fotografies, cadascuna pertanyent a un dels fotògrafs mencionats. De primeres ja podem observar una certa distinció i un fort contrast en comparació amb les fotografies de l'època, doncs brillen pels seus colors i les seves diferències.

Tot i que al final jo no vaig poder assistir a l'excursió, els meus companys em van explicar que les presentacions van ser molt interessants, que van aprendre moltes coses.

Tant de bo hagués pogut anar, però em quedo amb la informació recollida.