Un disseny bo i un de dolent

A classe, hem estat treballant i analitzant diferents dissenys, senyalant les seves característiques bones i dolentes. Per tant, de deures hem de fer algo similar: fer foto a un objecte que hi hagi per casa nostra que tingui un mal disseny i a un altre que el tingui de bo, i explicar el perquè.

Comencem pel primer:

Com podem observar, aquest objecte es tracta d'un cúter. Els seus colors són força cridaners, cosa que podria fer la seva recuperació ràpida en cas de pèrdua, característica a destacar. També és petit, de manera que és portable. De totes formes, el que el fa un mal disseny és el fet de no ser molt pràctic, és a dir: has de pujar i estar mantenint tota la estona una mini palanca per a que surti el bisturí, el qual a més a més és massa petit com per a poder arribar a tallar una gran diversitat d'objectes. Per tant, tenir una utilitat limitada el fa un mal disseny, al menys pels joves o adults, ja que seria un cúter "segur" per a nens.

Bon disseny:

En aquest cas, ens trobem amb la imatge d'una televisió, concretament amb la seva part trasera. He triat això perquè cada port USB té un nom que indica on va cada cosa, de manera que fa aquest disseny útil i ordenat per 2 coses: la primera, tenir-ho al darrere, així no molesta i, la segona (com ja he dit), tenir-lo nombrat, fent que sàpiguis on va cada cable sense ser un expert.