Treball previ sobre l'excursió del 12/11/19

El dimarts 12 d'octubre els de 2n de batxillerat artístic de l'Institut Cel·lestí Beller agafarem el tren per anar a fer una excursió a Barcelona. Aquest cop visitarem 2 llocs: una exposició d'en Bill Viola a La pedrera o Casa Milà, i una exposició feminista a CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). 

Parlant d'En Bill Viola, sabem que és un videoartista contemporani nascut a Nova York fa 68 anys, el qual està considerat una de les figures més influents en la generació d'artistes actuals que cada cop utilitzen més els nous mitjans electrònics audiovisuals com a forma d'expressió artística. En el cas d'aquest home, les seves obres es centren en videoinstalacions i performance, sempre tractant temes tals com les experiències i les preocupacions dels éssers humans, intentant transmetre emocions per arribar al seu expectador. 

L'exposició s'anomena Ver lo invisible i és un curs drigit per Victoria Cirlot i Amador Vega. Tracta sobre el plantejament del problema de la representació a l'art desde diferents fonts artístiques. Allà trobarem les videoinstal·lacions de Bill Viola.

Imatge d'una de les seves exposicions.

Per altre banda, tenim la Pedrera, la qual és una obra arquitectònica de caràcter monumental i d'estil modernista, diseñada per Gaudí, un famòs arquitecte.

Imatge de la Casa Milà.

En quant a la CCCB, trobem que és un museu on es fan diverses exposicions. Aquest dia anirem a veure una presentació anomenada FEMINISMES!, la qual reuneix 2 exposicions i serà possible anar-la a veure fins el 5 de gener: ·L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena.

·Coreografies del gènere. La diferència entre totes dues és que la primera es centra sobre tot en fer un recull d’obres de feministes dels anys 70, arribant a presentar unes 200 de diferents tipus (dibuixos, fotografies, performances, happenings, etc.) i diferents noies, tant estrangeres com locals. La segona, en canvi, és un conjunt d‘obres que van des de després dels 70 fins l’actualitat. En aquest cas, es barreja el tema feminista amb altres reivindicacions, com el racisme.

Tinc moltes ganes d’anar-hi, ja que les exposicions a la CCCB semblen molt interessants i és possible que entengui algunes des d’un punt de vista més personal, al ser jo mateixa una noia. Serà interessant veure com es reivindicaven les dones de fa 40 dècades, en un món dominat pels homes.