Resum Pàgines 188 a 195: Segones avantguardes

Segones avantguardes artístiques

A la segona meitat del segle XX, la rapidesa de les diferents tendències que van sorgir va estar provocada pels interessos i els gustos de les galeries i dels crítics d’art. Aleshores, l’obra d’art sovint es troba sotmesa al màrqueting de l’empresa, que en fixa el preu i n’atorga valor segons la demanda.

A partir del 1945 l’art segueix el seu camí d’experimentació artística a través de les segones avantguardes.

Informalisme:

L’aparició d’aquest estil es produeix poc abans del final de la Segona Guerra Mundial. El nom es encunyat pel crític d’art francès Michel Tapié al 1951.

Característiques:

· Abstracta.

· Vigent entre els artistes europeus de les dècades del 1940 i 1950.

· Caracteritzat per la barreja de grans quantitats de pintura amb materials diversos.

· Obra amb relleus.

· La tela incorpora l’empremta personal de l’artista, que imposa la seva llibertat creadora.

Tècniques:

· Collage.

· Grattage.

· Frottage.

· Dripping.

· Etc.

Artistes:

· Jean Fautrier.

· Dau al Set.

· Antoni Tàpies.

· Etc.

Expressionisme abstracte:

Va començar al 1947, l’any en que Jackson Pollock va fer el seu primer dripping. S’hi poden distingir subtendències: corrent gestual, corrent sígnic i corrent espacialista.

Corrent sígnic:

· Destaca Franz Kline.

o Les seves obres es caracteritzen per les enormes pinzellades i per la marcada restricció cromàtica.

Corrent espacialista:

· Destaca Mark Rothko.

o Es va preocupar per les possibilitats emotives de la juxtaposició cromàtica.

Pop art:

El nom de popular art va ser encunyat pel crític anglès Lawrence Alloway. Aquest moviment es va desenvolupar a Londres i Nova York des de mitjan de la dècada del 1950 fins el començament de la del 1970.

Característiques:

· Fort caràcter figuratiu basat en la imatgeria del món del consum i de la cultura popular.

· Fàcil de comprendre.

· Es contraposa amb l’excessiva intel·lectualització que comportava l’expressionisme abstracte.

Artistes:

· Andy Warhol (principal representant als EUA i conegut pels retrats serigrafiats de personatges famosos com Marilyn Monroe, entre altres).

· Roy Lichtenstein.

· Eduardo Paolozzi.

· Etc.

Nou realisme francès:

Apareix a l’inici de la dècada del 1960. Coincideix en certs aspectes amb el pop art, però hi ha profundes diferències ideològiques entre totes dues tendències. El pop art propugnava una visió agradable de la societat de consum, i el nou realisme francès, en canvi, va optar per remarcar en to crític els aspectes clarament més desagradables del consumisme. Per fer-ho, va reivindicar el detritus, allò que sobra.

Artistes:

· Yves Klein.

· Armand Fernández.

Abstracció postpictòrica i minimal art:

Són dues tendències que van sorgir a mitjan de la dècada del 1960. Defineixen els treballs d’un seguit d’artistes que es van oposar a l’extremada subjectivitat de l’Expressionisme abstracte.

Característiques abstracció pospictòrica:

· Ús de formes geomètriques simples.

· Franges de colors plans sense relleu.

· L’ús de la pinzellada no era perceptible.

Característiques minimal art:

· Terreny escultòric.

· Extrema senzillesa i austeritat formal.

· Obra reduïda a la geometria.

· L’artista només munta les peces, doncs aquesta les encarrega a la indústria.

Artistes:

· Carl André.

· Donald Judd.

· Richard Serra.

· Etc.

Art secció i art conceptual:

Al començament de la dècada del 1950, un seguit d’artistes va fer desaparèixer l’objecte artístic tradicional, substituint-lo per la creació d’un esdeveniment en format d’espectacle (happening). D’aquestes accions efímeres en el temps només queda constància a través de vídeos o fotografies.

Artistes:

· John Cage.

· Grup Gutai.

· Grup Fluxus.

· Etc.

El procés de desmaterialització començat amb l’art minimalista culmina al final de la dècada del 1960 amb l’art conceptual.

Els autors (com Joseph Kosuth) que segueixen aquesta tendència porten fins a les darreres conseqüències la valoració de la idea per damunt de l’objecte artístic.

Hi ha altres tipus d’expressions artístiques dins d’aquest corrent:

· Body art.

· Land art.

La performance està relacionada amb les representacions teatrals amb un marcat accent provocador. És el subjecte i no l’objecte qui constitueix l’obra d’art.

Va aparèixer a la dècada dels anys 60.

Artistes:

· Marina Abramovic.

· Yoko Ono.

· Etc.

Art cinètic o pop art:

A partir del 1955 es va començar a utilitzar el terme art cinètic per definir un tipus d’art en què s’incorpora el moviment com un element real. Es poden classificar en 3 grups:

1. Caràcter bidimensional o tridimensional amb moviment real i generalment dotades d’un motor.

2. Obres bidimensionals o tridimensionals estàtiques, tot i que produeixen efectes òptics (op art (Optical art)).

3. Obres transformables que també poden ser bidimensionals o tridimensionals i que necessiten que l’espectador es desplaci per apreciar-ne el moviment.

Artistes:

· Victor Vasarely.

· Jean Tinguely.

· Etc.

Arte povera:

Aquest terme va ser encunyat l’any 1967 pel crític italià Germano Celant, el qual aplegà sota aquest nom totes aquelles obres d’art caracteritzades per haver estat fetes amb materials pobres.

Característiques:

· Rebuig de la fredor i l’artificiositat de les escultures minimalistes nord-americanes, fetes amb materials industrials.

· Materials sense cap valor artístic.

· Pretenien soscavar els fonaments del mercat de l’art.

Artistes:

· Pierro Manzoni.

· Michelangelo Pistoletto.

· Etc.

Hiperrealisme i fotorealisme:

Aquest moviment va sorgir l’any 1968 com a resposta al distanciament de les manifestacions més radicalment conceptuals i a l’abstracció pictòrica. Es reprèn la via del realisme, procurant que l’original i la còpia s’assemblin lo màxim possible. Es van fer mitjançant càmeres, la realitat i escultures.

Artistes:

· Chuck Close.

· Antonio López.

· Etc.