Esbossos de gravat calcogràfic

Ja hem començat l’últim trimestre, i ho hem fet en unes condicions especials: de quarentena a casa per la pandèmia. Al voltant d’aquestes circumstàncies gira el nou projecte, que consisteix en crear un gravat calcogràfic basat en algun fet, emoció, pensament, etc., relacionat amb el tema.

En el meu cas, primer de tot vaig fer una pluja d’idees, com podem observar a la següent foto:

Com es pot veure, gairebé totes les idees giren al voltant de la salut mental i física en crisi pel coronavirus, però també trobem idees positives, com quan la gent surt al balcó a aplaudir.

En base a aquestes idees vaig crear aquests esbossos “finals”, tot i que encara he de triar entre els dos. Els esbossos originals els veiem a la fotografia superior.

Esbòs 1, basat en la preocupació envers el futur i la pressió que molta gent té a sobre respecte la seva feina. Està enfocat sobre tot a l’àmbit educatiu, a la situació que estan patint els alumnes que no tenen classe i han de seguir fent deures i estudiant per si mateixos a casa, sense saber com acabarà tot i sense saber si els seus esforços hauran valgut la pena. Aleshores, els llibres representen aquestes situacions i pensaments, i estan situats a sobre del cap perquè són un equilibri que ara mateix costa molt de mantenir i que, a la mínima, poden caure. Són un pes a sobre nostre, sempre al nostre cap, i depèn de nosaltres que no caiguin.

Esbós 2, basat en un sentiment més positiu. Durant aquesta situació tant descontrolada, molts problemes han sorgit, al igual que el companyerisme, que s’ha reforçat. Volia dibuixar el companyerisme en circumstàncies especials com són aquestes, i per això al principi vaig pensar en fer dues mans agafant-se, doncs malgrat tot seguim units. Però clar, justament és el que no s’ha de fer, doncs s’ha d’evitar el contacte físic per evitar la propagació i el contagi del coronavirus. Aleshores, vaig recordar una curiosa manera de saludar-se que va sorgir en conseqüència, i aquesta era mitjançant els colzes. Em va semblar maco com la gent buscava altres maneres de saludar-se tot i no poder, així que vaig decidir utilitzar-lo com a representació del companyerisme en general davant el que està passant.

Encara no sé quin triaré perquè m’agraden els dos tant artísticament com el pensament darrere, però com a mínim ho tinc fet com per decidir-me després.