Artistes de la exposició al mnac

Oriol Maspons

Oriol Maspons va ser un fotògraf català que va nèixer al novembre de 1928 i va morir el 12 d'agost de 2013.

És conegut per haver estat una persona clau a la renovació del llenguatge fotogàfic a Espanya a les dècades de 1950 i 1960, i també per haver-se dedicat al reportatge, a la moda i a la publicitat, arribant a treballar per revistes tals com "Elle" i "La Gaceta Ilustrada". A més, va il·lustrar diversos llibres amb les seves fotografies, i ell per si mateix també va escriure uns quants. Va ser una persona que es preocupava per registrar amb cura el trànsit i el canvi accelarat d'un país que deixava enrere el franquisme i tractava d'instal·lar-se en la modernitat; per tant, la seva exposició al MACBA (la qual es durà a terme des del 5 de juliol de 2019 fins el 12 de gener del 2020), tractarà d'un repàs de la seva obra, la qual es troba dividida en temàtiques i en llocs que van ser clau per ell i la seva fotografia.

Segons el propi autor: "Un bon fotògraf ha de fer memòria per als que vinguin després".

Algunes de les seves fotografies.

Antoni Fabrés

Antoni Fabrés va ser un aquarel·lista, pintor i escultor orientalista que va nèixer al 1854 a Gràcia i va morir al 1936 a Roma. Tot i que es va formar com a escultor, va acabar esdevenint pintor i anecdotista de tècnica minuciosa i perfeccionista, perpetuador dels motlles de Fortuny o Romà Ribera, raó per la qual mai va ser acceptat del tot per la crítica catalana, fidel a l'art de l'època.

Va arribar a ser molt popular i a tenir molt èxit, arribant a viure en diferents ciutats importants, tals com Roma o París, però un infortuni al final de la seva trajectòria va fer que desaparegués durant dècades de la història.

En general, podem dir que va estar un pintor molt unit a la seva família que es va dedicar exclusivaemnt a la pintura fins als treinta anys, quan el seu estil va començar a canviar i a tractar temàtiques més naturalistes i penetrants, com la pobresa o la locura.

Va ser contemporani de tots els moviments d’avantguarda (cubisme, surrealisme, futurisme, etc.), però tot i així ell va fer la seva pròpia pintura, que tampoc té un terme per a definir-la.

Va donar part de la seva obra als museus d'art de Barcelona al 1926.

L'actual exposició que hi ha al MACBA sobre ell estarà activa des del 31 de maig fins al 29 de setembre de 2019, i es divideix en els llocs on va viure i en les temàtiques i estils que va desenvolupar en cadascun d'ells

"La loca", una de les seves pintures.

El Víbora

Va ser una revista de còmics espanyola, de periodicitat mensual, orientada especialment al còmic underground, que va començar a publicar-se el desembre de 1979 i va desaparèixer el gener del 2005, després d'haver-ne publicat més de 300 exemplars i diversos especials

El seu estil es tractava de temes com la llibertat sexual, el consum de drogues, la lluita contra les centrals nuclears o la vida als baixos fons. S'atrevien a fer l'humor més negre en les situacions realment difícils.

L'any 2019, coincidint amb el 40è aniversari del seu primer número, el Museu Nacional d'Art de Catalunya va voler homenatjar-la dedicant-li l'exposició monogràfica «El Víbora. Comix contracultural». Es centrava en la primera dècada de la revista, la que marcà la seva filosofia, i reuneix un centenar de portades, 38 originals, fotografies i documents.

Una de les portades.